Exposició 'Projecte Extramurs 2026. Dora García'

Details

La tercera edició del projecte Extramurs s'iniciarà en el marc de l'obertura del Festival Grec 2026 i comptarà novament amb la col·laboració estable d'Eina Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona i Centre d'Art La Capella. En aquesta ocasió, l'artista convidada a concebre la ciutat com un espai d'intervenció, mediació i pensament serà Dora García (Valladolid, 1965). Extramurs és una iniciativa del Museu Tàpies que parteix d'un enfocament multidisciplinari i plural, i que s'articula a partir de tres grans eixos conceptuals: el diàleg interinstitucional, el diàleg amb l'espai públic i el diàleg amb el medi ambient. Aquest plantejament afavoreix la reflexió entorn de qüestions contemporànies i el desplegament d'un programa deslocalitzat i intermitent, capaç de reformular la manera com les institucions artístiques s'impliquen en el seu context urbà, social i ecològic. La invitació a Dora García respon a la voluntat d'abordar aquestes qüestions des d'una pràctica artística profundament vinculada a la performance, la narració i la psicologia col·lectiva. El seu treball, centrat en la figura de l'espectador, la veu dissident i la construcció de relats alternatius, ofereix una oportunitat per explorar la ciutat com un espai de pensament crític i d'experimentació social. Línies de Temps / resurrecció és un projecte artístic concebut per l'artista Dora García que es desplega en un conjunt d'intervencions, accions performatives, investigacions col·lectives i projeccions cinematogràfiques que ocupen l'espai públic, el museu, la ciutat i els seus marges simbòlics. El projecte proposa una constel·lació de pràctiques que, tot i adoptar formes diverses, comparteixen un nucli conceptual comú: la idea de resurrecció com a justícia, entesa no en un sentit religiós o metafísic, sinó com una eina crítica, política i històrica per pensar les formes de violència, exclusió i resistència que travessen el present. En aquest sentit, la noció de resurrecció com a justícia beu de fonts literàries, musicals i polítiques que van des de Vladimir Maiakovski fins a Gal Costa, passant per Sylvia Rivera, Walter Benjamin o Elias Canetti. En totes elles, la resurrecció apareix com una demanda radical: la necessitat que allò que va ser silenciat, violentat o sacrificat pugui tornar a parlar, a existir i a transformar les condicions del present. La cançó O Amor, interpretada per Gal Costa i basada en el poema Amor 3 de Maiakovski, esdevé un text clau dins del projecte. El seu clam –«Ressuscita'm, encara que només sigui perquè sóc poeta i anhelava el futur»– articula una visió de la resurrecció com a horitzó històric, com una forma de justícia que només pot arribar quan les estructures quotidianes d'opressió, misèria i sacrifici siguin desmantellades.